Jorge Luís Borges

Els experts en literatura creuen que hi ha una relació entre els escrits de Carlos Ruiz Zafón i els d’altres autors com ara Jorge Luis Borges, que va ser un dels escriptors llatinoamericans més destacats de la seva generació, i de la literatura en espanyol en general. És especialment conegut pels contes, pels assaigs i per l’obra poètica.

Però Jorge Luis Borges també va produir una considerable quantitat de crítica literària i molts pròlegs; va editar antologies i va ser un gran traductor de l’anglès, el francès i l’alemany. La ceguesa, desenvolupada durant l’edat adulta, va influir enormement en la seva escriptura posterior.

S’interessà molt en la mitologia, la matemàtica, la teologia, la filosofia i, com a integració de totes aquestes, concebé un sentit borgià de la literatura com a recreació. Tots aquests temes que li interessen són tractats, a vegades, com a joc i, d’altres, amb la major serietat. Borges va viure gran part del segle XX, per la qual cosa conegué el període modernista de la cultura i la literatura, especialment el simbolisme. La seva ficció sempre és concisa i erudita.

Igual que Vladimir Nabokov i James Joyce, Borges va combinar l’interès per la seva terra nadiua amb interessos molt més amplis. Compartia també el seu multilingüisme i el seu gust per jugar amb el llenguatge, però a diferència de Nabokov i Joyce, que amb el pas del temps es van dedicar a escriure obres més grans, Borges sempre va ser un miniaturista; per exemple, mai no va escriure una novel·la. També a diferència de Joyce i Nabokov, el treball de Borges va anar allunyant-se del que ell anomenava “el barroc”.

Moltes de les seves històries més conegudes parlen de la naturalesa del temps, l’infinit, els miralls, els laberints, la realitat i la identitat; mentre d’altres se centren en temes fantàstics. Tracta temes totalment diversos; ell mateix explica històries amb un mínim de realitat de la vida sud-americana; històries d’herois populars, soldats, gautxos, detectius i figures històriques, barrejant la realitat amb la fantasia i els fets amb la ficció.

La seva obra és molt valuosa, incloent-hi l’aguda crítica literària i cinematogràfica, biografies breus i assaigs filosòfics. Va explorar empíricament els temes de les seves obres de ficció. En articles com “La historia del tango” i “Los traductores de las Mil y una Noches” va escriure sobre fets i elements autobiogràfics.

Amb només deu anys, va traduir Oscar Wilde. Borges era del parer que la traducció podia superar l’original i que l’alternativa i contradictòria revisió de l’original podia ser vàlida igualment; i encara més, irònicament: que l’original o la traducció literal no calia que fossin fidels a la bona traducció. Durant la seva vida, va traduir, alterant de manera subtil, l’obra d’autors com Edgar Allan Poe, Franz Kafka, Hermann Hesse, Rudyard Kipling, Herman Melville, André Gide, William Faulkner, Walt Whitman, Virginia Woolf i Gilbert Keith Chesterton.

Tot i que Borges no ha tingut deixebles directes, perquè això implicaria una estètica i una escola previsibles, en les quals ell no creia, hi ha autors contemporanis que han rebut la seva influència de manera molt directa. El fet d’haver conegut Borges personalment i d’haver-lo llegit en espanyol, pot haver influït en les obres de Josyanne Sauvigneau, Daniel Herrendorf, Carlos Fuentes i Umberto Eco. La influència que ha exercit Borges més endavant, ha estat grandiosa, especialment en autors de la literatura postmoderna com Thomas Pynchon.

Carlos Ruiz Zafón comparteix amb Jorge Luis Borges un interès per la terra nadiua que tots dos fan servir d’escenari en algunes de les seves obres, recorrent-la i ensenyant-nos-en els misteris.

I també hi ha una altra peculiaritat que comparteixen: la barreja entre realitat i fantasia, entre fets i ficció. Els dos autors cerquen històries amb un mínim de realitat, però no s’hi cenyeixen a ulls clucs: aquesta característica els dóna una gran fama entre els lectors.