Sarrià - El Tibidabo

Però el protagonista de la nostra història també trepitja terres més nobles, si bé sempre en moments en què el sol ha desaparegut per l’horitzó. “Què li sembla si ens acostem al bar de la plaça de Sarrià i endrapem un parell d’entrepans de truita amb molta ceba?”19, li proposa en Fermín després d’una tarda molt dura parlant amb el pare Fernando Ramos al “col·legi de Sant Gabriel”, que “s’alçava al centre d’una arbreda al cim d’un carrer estret i serpentejant que s’enfilava des de la Bonanova.”20

“S’estava fent de dia i un fil de púrpura esquinçava els núvols i esquitxava les façanes dels palauets i les cases senyorials que flanquejaven l’avinguda Tibidabo. El tramvia blau serpentejava mandrosament entre la boirina”21. En Daniel dalt del tramvia blau s’enfilava per l’avinguda del Tibidabo fins arribar a la cantonada amb el carrer de Romà Macaya, on un casalot d’aires palatins s’erigia imponent i tenebrós: el palauet del Frare Blanc, propietat dels Aldaya.