Un resum

Però abans de començar a endinsar-nos en el món del Cementiri dels Llibres Oblidats cal que els qui no han llegit la novel·la, sàpiguen una mica on ens fiquem.

L’any 1945, el senyor Sempere acompanya el seu fill de deu anys Daniel a un misteriós lloc anomenat el Cementiri dels Llibres Oblidats. Un cop allà, el pare li fa prometre que no explicarà a ningú res sobre l’existència d’aquest lloc. Al cementiri, els va rebre un home vell, el senyor Isaac. En Daniel havia de triar un llibre de tots aquells que hi havia allà amagats, i el llibre que triés l’havia de conservar sempre. Després de buscar durant hores, en Daniel tria un llibre amb unes lletres de color d’or gravades que deien: L’Ombra del Vent de Julià Carax. Després de llegir el llibre, el noi va quedar fascinat i va decidir que volia saber més coses sobre el seu autor, i després de fer una primera consulta al seu pare sense obtenir-ne cap informació, van decidir visitar un amic del senyor Sempere, el senyor Barceló. En Barceló va oferir a en Daniel uns quants diners pel llibre, però ell, conscient de la promesa que havia fet, rebutja l’oferta. Llavors en Barceló cita el noi l’endemà a l’Ateneu Barcelonès per parlar-li sobre l’autor. A l’Ateneu coneix la Clara, la neboda cega d’en Barceló, i s’enamora d’ella perdudament. És per això que en Daniel comença a freqüentar la casa d’en Barceló per llegir-li novel·les a la Clara. A causa d’aquest enamorament, el llibre de L’Ombra del Vent acaba en mans de la Clara. Pocs dies després, un personatge misteriós que fa servir el nom de Laín Coubert (personatge que representa el dimoni en una de les novel·les de Julià Carax) amenaça en Daniel exigint-li el llibre.

En Daniel, després d’aquesta escena, decideix anar a explicar-li a la Clara la situació, però es troba una escena que el fa sentir pitjor que el que acaba de passar: la Clara està mantenint relacions sexuals amb el seu professor de música. El professor, en veure en Daniel, l’apallissa i el deixa ferit al carrer, on en Daniel coneix un rodamón que es fa dir Fermín Romero de Torres. En Daniel ha agafat el llibre de cals Barceló i el porta al Cementiri dels Llibres Oblidats per protegir-lo del diable. El guardià del cementiri, l’Isaac, li explica que la seva filla, la Núria, va conèixer en Julià Carax, i li dóna l’adreça d’ella perquè algun dia, si vol saber-ne coses, la visiti.

La vida continua per a en Daniel. El seu pare té una llibreria i ell l’ajuda a portar-la, però tenen molta feina i decideixen contractar algú que els ajudi. En Daniel pensa en aquell rodamón que va conèixer i després de presentar-lo al seu pare, el contracten. En Fermín i en Daniel creen un vincle d’amistat molt fort i el noi decideix explicar-li la seva investigació sobre Julià Carax, que fins al moment es redueix a ben poca cosa. Un dia en Daniel es queda sol a la botiga i després d’anar un moment a la rebotiga, es troba al taulell una foto antiga, mig cremada, d’un noi i una noia asseguts davant l’aparador d’una botiga que es deia “Fortuny i fills”. Amb aquesta foto al cap, en Daniel fa una segona visita a l’Isaac, que li explica que en Julià Carax fa servir el cognom de la seva mare, però que en realitat es diu Julià Fortuny Carax. És llavors quan el noi visita la botiga i el pis dels Fortuny fent-se passar per un familiar seu. La portera de l’edifici li dóna informació sobre la família i li obre el pis, on en Daniel troba una fotografia, on surten en Julià i una noia, que diu: “t’estima, Penèlope”. La portera li explica que la Penèlope vivia a l’avinguda del Tibidabo, en una torre que es deia El Frare Blanc. La dona de la porteria li explica que en aquell pis no hi viu ningú però que, a vegades, a les nits s’hi senten passes que, segons sembla, són de l’administrador. En Daniel parla amb l’administrador que li dóna l’adreça de l’advocat que porta els papers de la Sophie, la mare d’en Julià.

Un cop arriba a la llibreria, entra l’inspector Fumero, un policia perillós, que amenaça en Fermin i també en Daniel.

El noi fa una visita a la torre de l’avinguda del Tibidabo on vivia la Penèlope, suposat amor adolescent d’en Julià, però allà no hi troba res, només en treu una història de cases encantades i fantasmes que li explica un senyor que neteja el carrer.

Al cap d’uns dies, en Daniel visita la Núria Monfort, filla de l’Isaac. Ella no li explica gairebé res sobre en Julià, però sap més coses de les que explica, i més endavant en Daniel sabrà quines són aquestes coses gràcies a un escrit que ella mateixa li escriu.

Paral·lel a tot això, en Daniel es troba amb la germana del seu amic Tomàs, la Bea. Ella està promesa però no està enamorada, i en Daniel no vol permetre que deixi Barcelona i per això li ensenya el Cementiri dels Llibres Oblidats. En Daniel s’enamora de la Bea però no tot és fàcil en una parella quan un dels dos està promès.

Per una altra banda, en Fermín investiga sobre l’advocat de la família Fortuny i descobreix que la persona que s’amaga sota la identitat del l’advocat és la Núria Monfort. Després d’això, en Fermín s’involucra més en la investigació i convenç en Daniel per fer una visita al Col·legi de Sant Gabriel, on en Julià i el seu amic Jordi Aldaya, germà de la Penèlope, estudiaven quan eren petits. Al col·legi coneixen el pare Fernando, company de classe d’en Julià, que els explica que en Julià havia entrat en aquell col·legi gràcies al pare d’en Jordi Aldaya, i els anomena dos companys més que havien sigut amics d’en Julià: Miquel Moliner i Javier Fumero. En Javier era un noi força estrany que primer va ser amic d’en Carax però després, enamorat de la Penèlope i cec de gelosia, va intentar matar-lo. A més a més, el pare Fernando els va explicar que en Jordi i la Penèlope Aldaya tenien una institutriu que es deia Jacinta i que estimava la Penèlope amb bogeria.

Quan tornen a la llibreria, la Bea està esperant en Daniel i li dóna una nota amb l’adreça de casa dels Aldaya, a l’avinguda del Tibidabo, on se citen més tard. Un cop allà, en Daniel es troba amb la Bea, que li relata la història de la família Aldaya. Després de parlar, en Daniel i la Bea, acaben fent l’amor per primera vegada i segellant, així, el seu amor.

En Fermín convenç en Daniel per visitar la institutriu que està tancada en un asil on la cuiden unes monges. Els explica la relació secreta entre en Julià i la Penèlope i la seva intenció de marxar a viure a París perquè en Julià no hagués de fer el servei militar i poguessin mostrar-se el seu amor lliurement. L’única persona que també sabia els plans, era en Miquel Moliner, el millor amic d’en Julià. Però uns dies abans de la fugida, la senyora Aldaya els enxampa fent l’amor a l’habitació de la Jacinta i quan ho explica al senyor Aldaya s’enfurisma tant, que tanca la Penèlope a l’habitació i no la deixa sortir. En Julià marxa sol cap a París i la Jacinta és acomiadada i l’envien en un manicomi tractant-la de boja.

Quan tornen cap a casa es troben l’inspector Fumero i els seus homes que apallissen en Fermín i el deixen mig mort. En Daniel el porta a casa d’en Barceló, perquè la criada, la Bernarda, és la companya sentimental d’en Fermín. Allà truquen a un metge, que li recomana repòs.

Mentrestant en Daniel explica a en Barceló tota la història sobre en Julià Carax i L’Ombra del Vent. El senyor Barceló li dóna el seu suport i decideix col·laborar-hi.

Un dia que en Daniel queda amb la Bea a la torre de l’avinguda del Tibidabo, es posa a investigar la casa i hi descobreix dos taüts, l’un amb el nom de “Penèlope Aldaya”, però abans de poder llegir el nom del segon, senten una veu que els fa sortir corrents d’aquell forat. En Daniel explica a en Fermín tota la història i en Fermín, donant un vot de confiança a en Daniel, li explica la seva vida. En Fermín havia estat una persona important per a la República Catalana. Durant la guerra havia estat empresonat i torturat per l’inspector Fumero al castell de Montjuïc, i era per això que s’havia convertit en el punt de mira de l’inspector, que li feia la vida impossible.

Pocs dies després, a altes hores de la matinada, l’inspector Fumero i els seus homes exigeixen escorcollar la casa dels Sempere buscant en Fermín. En Daniel no sap res d’en Fermín, que havia anat a investigar sobre el cas Carax, i gràcies a això no pot informar de res la policia. L’endemà els arriba la notícia que en Fermín és acusat d’haver matat la Núria Monfort. Cap al tard, en Daniel rep una nota d’en Fermín que li diu que està bé i que no es preocupi. En Daniel està afectat per la mort de la Núria, a qui havia agafat efecte, i decideix anar al pis de la dona on es troba l’Isaac, el pare de la Núria, plorant en un racó. L’home dóna a en Daniel un quadern de les memòries d’ella que inclouen part de les memòries d’en Julià i la seva història. En aquestes memòries en Daniel descobrirà tot el que li cal saber per a acabar de completar les llacunes que té en la història del misteriós Julià Carax.

En les memòries, la Núria explica que va conèixer en Julià perquè ella treballava a l’editorial que editava els llibres d’ell. Hi havia una persona que comprava tots els llibres d’en Carax i la Núria, inquietada, va voler conèixer aquest personatge. Va resultar que l’home misteriós que comprava els llibres era en Miquel Moliner, amic d’infantesa d’en Julià. En Miquel es va enamorar de la Núria i li va demanar el matrimoni. Va ser llavors que la Núria va viatjar a París, on es va allotjar a casa d’en Julià i es va enamorar d’ell. Però la Núria va conèixer l’amor d’en Julià per la Penèlope. Quan la Núria va tornar a Barcelona, en Miquel li va explicar que la Penàlope havia sigut l’únic amor d’en Julià, i que ell no sabia que, quan va marxar sol cap a París, la Penèlope portava a les entranyes el seu fill. El que tampoc sabia en Julià, era que abans de marxar en Miquel havia parlat amb la Sophie Carax i que aquesta li havia confessat que la Penèlope i en Julià eren germans per part de pare i que per això el senyor Aldaya es va enfurismar tant en descobrir la seva relació. Quan va arribar l’hora del part, el senyor Aldaya va prohibir que ningú entrés en aquella habitació, així que la Penélope va morir dessagnada i el seu fill també. El senyor Aldaya i el seu fill Jordi van emigrar a l’Argentina però abans d’arribar a port, el senyor Aldaya es va matar, havent fet prometre a en Jordi que algun dia mataria en Julià. Al cap d’uns anys que en Miquel expliqués tot això a la Núria, l’inspector Fumero va visitar la Núria i li va dir que en Julià es casava amb la seva mecenes Irene Marceau. En Jordi va veure l’oportunitat de complir la promesa que havia fet al seu pare i va viatjar a París per matar en Julià, però el tret li va sortir per la culata i va acabar per morir ell.

En Julià va travessar la frontera per tornar a Barcelona, on es va retrobar amb en Miquel en un bar on es van intercanviar la documentació i els agents de policia, que sabien que en Julià era allà però no sabien res del seu aspecte físic, van disparar en Miquel, que va morir. El van portar al dipòsit de cadàvers i van veure que la documentació era d’en Julià Carax, així que van acceptar que era ell. Però en Fumero sí que sabia com era en Julià i en el moment de la identificació, era allà. Després en Julià es va retrobar amb la Núria i van anar a casa dels Aldaya, on en Julià va descobrir els taüts de la Penèlope i el seu fill. Va ser a partir d’aquell moment que en Julià va voler cremar tots els exemplars dels seus llibres i així va ser com es va cremar sencer, desfigurant-se la cara. Va sobreviure a les fortes cremades i la Núria el va cuidar a casa seva al·legant que era el seu marit. Més endavant en Julià es va refugiar a casa del seu pare, que ja era mort. Al cap de poc temps, en Julià va saber de l’existència d’un noi, en Daniel, que investigava sobre ell i la seva vida. El va seguir i li va demanar l’exemplar del llibre que tenia en Daniel. Però en Julià es va encapritxar d’aquest noi, li recordava a ell mateix quan era adolescent i li va agafar una estima especial. Però en Julià sabia que en Daniel conduiria l’inspector Fumero cap a ell, que no havia deixat mai de seguir-li el rastre.

Al final de les memòries de la Núria Monfort, es sobreentén que el qui va matar a la Núria no va ser en Fermín, sinó que va ser l’inspector Fumero.

Quan en Daniel va acabar de llegir les memòries, va voler anar explicar-ho tot a la Bea, però la sorpresa va ser trobar-se que la Bea estava embarassada d’ell mateix. En Tomàs, el germà de la Bea, va apallissar-lo i el va deixar fet miques. La Bea havia desaparegut després d’una escridassada amb el seu pare, i ningú no sabia on era. En Fermín va trobar en Daniel i el va portar a casa d’un veí del carrer on el van curar, però quan ja ningú no li estava a sobre, en Daniel va marxar cap a la casa dels Aldaya, on va trobar la Bea. A fora havia vist el cotxe de l’inspector Fumero, i va anar avisar en Julià que era allà i havia cuidat la Bea. Però pel camí, en Fumero el va apuntar amb la pistola al coll; de cop i volta va aparèixer en Julià i van establir una baralla entre l’inspector i en Carax. Com a resultat, en Fumero va disparar a en Daniel molt a prop del cor. Però en Daniel no va sentir dolor, només va recordar la cara de la seva mare, que no recordava des d’aquell dia que el seu pare l’havia portat al Cementiri dels Llibres Oblidats, vuit anys enrere.

En Daniel es desperta al cap de vuit dies a l’hospital. Veu en Julià i li regala una ploma que ha sigut molt important per a tots dos, però es torna a adormir. Quan es desperta de nou, veu la Bea que el cuida i li demana per en Julià, però ningú no l’ha vist, diu que ha desaparegut i que l’única cosa que es va trobar a la torre dels Aldaya va ser el cos de l’inspector Fumero.

El cap d’un temps, en Daniel i la Bea es casen, i ell hereta la llibreria del seu pare. En Fermín es casa amb la Bernarda i tenen un parell de fills. La torre dels Aldaya es converteix en una empresa de publicitat, i el llibre s’acaba tal com ha començat: amb un pare que acompanya el fill pels carrers foscos i misteriosos d’una Barcelona adormida, cap al Cementiri dels Llibres Oblidats. L’única diferència aquesta vegada és que en Daniel és qui acompanya aquell nen de deu anys que és el seu fill.