Introducció

2013-11-03 17:20

L’ombra del vent, des de l’any 2001, quan se’n va publicar la versió original (La sombra del viento), ha estat una novel·la de gran èxit i admiració, que ha aconseguit ser traduïda a molts idiomes.

Vaig llegir aquesta novel·la per primer cop ara ja fa més de quatre anys, quan la meva tieta me la va recomanar. Des que vaig llegir-ne la primera pàgina, em va absorbir el talent narratiu de l’autor. Des d’aquell dia ha estat un llibre que m’ha fascinat i que he tornat a llegir una i una altra vegada sense cansar-me’n.

L’obra és com un joc de nines russes: en pots anar traient coses noves cada vegada que en rellegeixes les pàgines; i és per aquest motiu, i per d’altres que ara us exposaré, que vaig decidir de fer el Treball de Recerca sobre aquesta novel·la.

El cas és que, des que vaig començar el Batxillerat, ja sabia que el meu Treball de Recerca tindria alguna mena de relació amb aquest llibre, però no sabia per on agafar-lo, no sabia en què centrar-me perquè tenia moltes opcions: podia parlar del vessant històric de l’obra, podia fer-ho del vessant més literari, o bé fer-ne una adaptació cinematogràfica.

Finalment vaig inclinar-me per tractar de l’aspecte literari i fer-ne una anàlisi profunda: com que durant tota la secundària havia fet comentaris de text sobre diversos fragments de novel·les i de poemes, i això m’havia agradat, fer el mateix amb el que és el meu llibre preferit, ben segur que havia de ser una cosa interessant i a més a més gaudiria de la feina.

De tota manera, tot i que ja tenia decidida la part més important, l’intercanvi d’impressions amb la Blanca Pardo, la tutora del meu treball, va ser una gran ajuda per a endreçar-me les idees i posar mans a la feina.

La meva pregunta seria: En quins moviments literaris i en quins autors s’inspira Carlos Ruiz Zafón per a escriure L’ombra del vent?

Per a resoldre aquesta pregunta havia de llegir el llibre a fons i treure l’entrellat de la tècnica narrativa de l’autor que tant m’agradava.

Com a segona part la feina, em calia enfocar quina orientació prendria el meu treball de camp, i entre la Blanca i jo vam decidir donar-hi un toc artístic, ja que, de fet, jo estudio la branca del Batxillerat artístic.

Així doncs, elaboraria un àlbum de fotos que presentaria una foto actual, feta per mi, al costat d’una foto d’època per a cada un dels carrers esmentats a la novel·la, que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona.