Personatges d'abans de la guerra

2013-11-03 17:42

Julià Carax: és l’escriptor de la novel·la L’Ombra del Vent. Ha escrit també moltes altres obres, en català i en francès, com per exemple, La casa vermella i El lladre de catedrals, però cap no ha tingut gaire èxit. És un noi que va tenir una vida difícil, la mare i el pare no s’havien avingut mai i ell en rebia les conseqüències, perquè sense saber-ho, era la causa de totes les baralles. Carax s’enamora d’una noia, la Penèlope Aldaya, inaccessible, i a conseqüència d’aquest amor impossible ha de fugir a França, on acaba per publicar les seves obres, que no arriben a tenir mai èxit, tot i que els lectors s’hi queden atrapats. Després d’haver viscut uns quants anys a París, es casa amb la mestressa del piset on viu de lloguer, una dona que li dobla l’edat i els diners. Carax torna a Barcelona, on intenta desfer-se de les seves obres per esborrar la seva pròpia existència. De manera que decideix transformar-se en una altra persona, o més ben dit, en un personatge de la seva pròpia obra: Laín Coubert, el dimoni. Amb la nova identitat recorre tot Barcelona buscant i cremant les seves obres i així eliminant la seva pròpia existència que tant odia.

Sophie Carax: és la mare d’en Julià Carax. És de nacionalitat francesa i fa de professora de piano fins que es casa. Ha estat casada amb l’Antoni Fortuny, sense estimar-lo però aferrant-s’hi per assegurar una casa al seu fill Julià. El poc que en sabem és que ha estat embolicada amb el senyor Aldaya i que en Julià era fill d’ell, i no pas de l’Antoni Fortuny. Després desapareix del mapa i no tornem a saber-ne res fins que ens diuen que viu amb un altre home als Estats Units.

Antoni Fortuny: és l’amo d’una botiga de barrets, heretada de la seva família. Tal com havia fet el seu pare amb ell, l’Antoni ensenya a en Julià l’ofici de barretaire, fins que apareix el pare biològic d’en Julià que, sense revelar-li la identitat, el porta a una escola de gran prestigi. A partir d’aquell moment, en Julià i l’Antoni perden la poca relació paternofilial que havien tingut. És un home seriós i fins i tot agressiu amb la muller Sophie i amb el fill Julià.

Ricard Aldaya: és el pare biològic d’en Julià Carax. És un home de negocis d’un gran prestigi entre els empresaris de Barcelona. Quan descobreix que en Julià és fill seu decideix que ha de donar-li una bona educació i una bona vida, i així ho fa. Gràcies a aquesta decisió, en Julià i la Penèlope, filla d’en Ricard Aldaya, es coneixen i s’enamoren, però ells dos no saben que són germans i que per tant el seu amor és impossible.

Penèlope Aldaya: és la filla d’en Ricard Aldaya. S’enamora d’en Julià i quan estan a punt de fugir, el seu amor secret és descobert pel senyor Ricard, que frena aquesta història d’amor que només ell sap que és impossible, i tanca la filla en una cambra del seu palauet per evitar que fugi amb en Julià a París. La Penèlope, que s’havia quedat embarassada d’en Julià, mor dessagnada en el part, sola i desemparada on el seu pare l’ha tancada nou mesos enrere.

Jordi Aldaya: és el fill d’en Ricard Aldaya, germà gran de la Penèlope. Ha estat molt amic d’en Julià, tot i que en el fons li desvetllava una fonda gelosia. L’amistat queda destrossada quan en Jordi s’assabenta de l’amor que hi ha entre en Julià i la seva germana petita.

Jacinta Coronado: és una dona que treballa per la família Aldaya. Ha cuidat la Penèlope des que era un nadó i se l’estima com una filla. Però com que ha estat còmplice dels dos joves enamorats, quan tot es descobreix la fan fora del palauet dels Aldaya, la titllen de boja i la fan tancar en un manicomi, fins que es fa gran i la porten a una residència d’avis. La Jacinta mor al final de la història, quan sap que la Penélope ha mort. La Jacinta sobreviu a tot l’infern que li han fet passar, gràcies a l’esperança que algun dia tornarà a veure la seva estimada Penèlope.