Del Treball
L’objectiu del meu Treball de Recerca era poder identificar en quins autors i en quins moviments literaris s’ha inspirat Carlos Ruiz Zafón per a escriure la seva primera novel·la per a adults, L’ombra del vent.
Així doncs, per concloure aquest treball, podem començar dient que Ruiz Zafón ha rebut una gran influència de la ciutat que l’ha vist créixer. Com ell mateix diu en diverses entrevistes que ha respost en els darrers anys, de petit va recórrer la ciutat de Barcelona de punta a punta i va estimar-ne els carrers, fins i tot aquelles barriades que certa gent criticava i que no gosava trepitjar.
La infantesa i l’adolescència viscudes a Barcelona són les que fan que L’ombra del vent sigui una novel·la tan versemblant i aconsegueixi que el lector que coneix Barcelona s’emmiralli recorrent els mateixos itineraris que en Daniel Sempere, el protagonista de la història.
A més a més, la seva experiència com a guionista és la que dóna a les seves descripcions aquest caire tan fotogràfic, que ens fa visualitzar tots els escenaris i personatges que descriu.
És per aquests motius que he pogut arribar a la conclusió que la nostra novel·la té un vessant d’allò que s’ha anomenat “novel·la barcelonina” amb totes les menudeses que l’autor descriu i que són tan característiques de la ciutat de Barcelona.
Dels diversos comentaris crítics dels professionals, n’he tret conclusions com són la semblança entre Carlos Ruiz Zafón i altres autors com Jorge Luis Borges, amb qui comparteix una forta estimació per la terra nadiua i la barreja entre realitat, fantasia, fets i ficció; Gabriel Garcia Márquez, de qui hereta el realisme màgic; o Umberto Eco, amb qui l’uneix la semblança entre la biblioteca del monestir de Il nome della rosa i el Cementiri dels Llibres Oblidats de la nostra novel·la.
He cregut apropiat de centrar-me en aquests tres autors, tot i que podria haver parlat també d’Arturo Pérez-Reverte, de Dan Brown o de Marc Lévy, tres figures molt admirades per Ruiz Zafón que, de ben segur, també han aportat més que un granet de sorra a les obres de l’autor de L’ombra del vent.
Pel que fa als moviments literaris o als tipus de novel·la que Carlos Ruiz Zafón empra com a inspiració per a L’ombra del vent, podria començar parlant de la novel·la de fulletó: malgrat que potser ell no té la intenció de crear-ne una, aconsegueix un suspens al final de cada capítol, que faria de la novel·la de Ruiz Zafón un llibre digne de ser publicat com a novel·la de fulletó.
També té un vessant de novel·la gòtica quan ens situa en indrets ombrívols dels carrers de Barcelona i ens conta històries misterioses i gairebé terrorífiques en palaus abandonats de l’avinguda del Tibidabo. I és que podem trobar una estreta relació entre la novel·la gòtica que ell escriu i la ciutat anomenada també gòtica sobre la qual escriu.
En definitiva, amb aquest treball he pogut veure com Ruiz Zafón desenvolupa personatges plans i personatges rodons amb gran destresa; i com parla de llocs imaginaris amb la mateixa facilitat que parla de llocs existents.
Gràcies a aquest treball he pogut recórrer, tant físicament com amb la imaginació, tots els indrets de Barcelona i he pogut endinsar-me en aquest món gairebé real que Carlos Ruiz Zafón descriu com si hi hagués conviscut tota la vida.
Vaig escollir de fer aquest treball bàsicament per tres raons: perquè m’agradava el llibre i volia endinsar-m’hi encara més; perquè m’encanta la fotografia i em venia de gust immortalitzar el recorregut del llibre combinant les meves dues passions, la lectura i la fotografia; i finalment perquè tinc la intenció d’emprendre la carrera universitària de Periodisme, especialitzant-me en Humanitats, i estava convençuda que fer un treball d’investigació i d’opinió seria una manera de tastar una mica aquest somni.
La veritat és que he satisfet aquestes tres raons i he gaudit fent aquesta investigació i veient-ne el resultat final.
