L'ombra del Vent
L’ombra del vent és una misteriosa novel·la ambientada a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des de les darreres esplendors del Modernisme fins a les tenebres de la postguerra.
L’ombra del vent barreja tècniques de relat d’intriga, de novel·la històrica i de comèdia de costums; però és, sobretot, una tragèdia d’amor. L’autor hi entrellaça trames i enigmes com nines russes dins un inoblidable relat sobre els secrets del cor i dels llibres.
La publicació de La sombra del viento l’any 2001 va esdevenir un èxit inesperat, que va convertir la novel·la en la més difosa de la literatura espanyola contemporània. A més a més, la visió gòtica i estilitzada que presenta de la ciutat comtal, n’ha fet una de les icones culturals de la capital catalana.
És difícil saber si una novel·la com aquesta s’hauria pogut escriure abans dels Jocs Olímpics del 1992, atès que aquests van col·locar Barcelona en el punt de mira de l’atenció internacional, van ocasionar-ne la transformació urbanística més gran de la història contemporània i van fer néixer un interès mundial per la nostra capital que pot haver contribuït a l’entusiasme amb què es va rebre L’ombra del vent.
L’obra narrativa de Carlos Ruiz Zafón és un lament per una ciutat perduda, aquella que els Jocs Olímpics van deixar enrere. Com es lamenta el narrador de Marina, una de les seves novel·les ambientades a Barcelona, “la Barcelona de la meva joventut ja no existeix. Els seus carrers i la seva llum se n’han anat per sempre i ja només viuen en el record.”
La Barcelona posterior als Jocs Olímpics és una ciutat elegant i ben cuidada, famosa pel disseny urbà que exhibeix. A la Barcelona actual fins i tot els edificis històrics semblen nous.
La ciutat anterior a la monumental rentada de cara dels Jocs Olímpics, en canvi, era molt descurada, caòtica i laberíntica. Era una ciutat molt més misteriosa i sinistra: era la ciutat que atreia Carlos Ruiz Zafón.
L’autor ha sabut mostrar-nos una imatge extraordinària de la gran diversitat d’elements de la Barcelona històrica; de la seva cultura, de la seva crònica negra, de les seves palpitacions...
A part de la seva magnífica tècnica narrativa i de les seves paraules absorbents, hi ha un fet que ens enganxa encara més a les seves obres: és el punt de vista que adopta per a narrar-les. El narrador de les seves històries, que s’acosta a la ciutat i ens la mostra, és un adolescent que s’inicia en la vida adulta. La seva mirada és la nostra, també els seus problemes i el seu pas cap a la maduresa. Amb aquest personatge se’ns obren secrets de la ciutat; ell ens mostra com el pas del temps i de la vida, sense alternativa, marceixen les amistats i torcen els destins; però també que enmig de tot aquest panorama sempre hi ha un raconet, per petit que sigui, per a l’amor.
