Post Guerra

Daniel Sempere: és el protagonista de la novel·la. Ell centra la història que comença quan tan sols té deu anys i s’acaba quan ja en té més de divuit. És un noi que ha estat criat només pel pare, havent perdut la mare a la guerra. Un noi tímid però agradable, educat i treballador. Podríem dir que és un noi molt somiador, i insegur de si mateix, però decidit a fer el que ell vol: alhora que passa molta por i moments de feblesa, no abandona mai la idea de trobar el final i la veritat sobre en Julià Carax.

Senyor Sempere: és el pare d’en Daniel, i mai no en coneixem el nom. Gràcies a ell tenim història, perquè és ell qui porta en Daniel al Cementiri dels Llibres Oblidats per primer cop. El senyor Sempere té una llibreria heretada del seu pare, que al final de la novel·la passa a mans d’en Daniel. Viu en una tristesa permanent pel record de la dona que la guerra se li va emportar.

Fermín Romero de Torres: és un treballador de la llibreria, i amic d’en Daniel. Personatge de tendència política esquerrana, ha estat perseguit a la guerra i a la postguerra pel bàndol guanyador. Després de la guerra perd la casa i tot el que posseeix i es troba vivint al carrer i fent de pidolaire. Llavors es canvia eñ nom perquè se sent avergonyit d’ell mateix. En Fermín fa un paper força important en la història, perquè ajuda en Daniel en tota la investigació. És un home prim, desganat i sense força, però intel·lectualment és molt espavilat.

Tomàs Aguilar: és el millor amic d’infantesa d’en Daniel. És un noi molt llest, i amb un gran cor, però molta gent el defuig perquè és una persona robusta que inspira respecte i fins i tot por. Quan es fan grans, en Tomàs i en Daniel perden l’amistat que tenien: la gota que fa vessar el got és la relació inesperada entre en Daniel i la germana d’en Tomàs, la Beatriu.

Beatriu Aguilar: és la germana d’en Tomàs, i més tard la parella d’en Daniel. És una noia que aparenta una fragilitat que no té, i esdevé una figura molt important perquè en Daniel pugui seguir lluitant i investigant. S’havia promès amb un noi que feia la mili, però al final de la novel·la es casa amb en Daniel, bojament enamorada. Tenen un fill i li posen de nom Julià, i viuen i treballen a la llibreria que hereten del senyor Sempere.

Javier Fumero: és inspector de policia, molt malcarat i molt antipàtic. Havia començat com a pistoler a sou de la FAI, i també havia estat amb comunistes i amb feixistes, perquè ell no tenia cap ideal, sinó que tan sols venia els seus serveis a qui millor el pagués; però després de la caiguda de Barcelona, s’havia passat al bàndol vencedor i havia entrat al cos de policia. Des de llavors ha passat molt temps darrere en Fermín, vigilant-lo de molt a prop. També vigila en Daniel, perquè és amic d’en Fermín. De petit havia estat amic d’en Julià Carax, però en saber-lo enamorat de la mateixa noia, intenta matar-lo. En Fumero representa el poder de l’estat a la novel·la, com a portador dels ideals i de la veu de la dreta espanyola de l’època.

Gustau Barceló: és l’oncle de la Clara Barceló, i amic del pare d’en Daniel. Té una llibreria de vell, l’Ateneu, i capitaneja el gremi de llibreters. Vesteix com un dandi vuitcentista, amb fulard, sabates de xarol blanc i un monocle de graduació. En qüestió de llibres, si algú hi entén, és ell. Quan coneix en Daniel, li vol comprar el llibre L’Ombra del Vent, però en Daniel es resisteix a vendre-l’hi. Més endavant serà partícip de les investigacions d’en Daniel.

Clara Barceló: és la neboda d’en Gustau. És una noia cega de qui en Daniel s’enamora desesperadament quan tan sols té deu anys. En Daniel s’hi enfada quan veu que el seu amor és impossible i que ella s’ha aprofitat dels seus sentiments; és per això que la Clara no apareix fins gairebé al final de la novel·la, quan intenta arreglar les coses amb en Daniel. Li agrada tocar el piano i que li llegeixin llibres.

Laín Coubert: és un personatge d’una novel·la d’en Julià Carax, però aquest personatge es fa real, perquè algú n’adopta el nom i la manera de ser i de vestir. Persegueix en Daniel i l’amenaça de prendre-li el llibre i fins i tot de fer-li mal si no l’hi dóna de bon grat. És un home amb la cara cremada i desfigurada, vestit amb roba negra, i amb una capa i un barret també negres. Al final de la història descobrim que aquest home misteriós que es fa dir Laín Coubert és el mateix Julià Carax que vol retrobar tots els seus llibres per cremar-los i destruir la seva pròpia identitat.

Núria Monfort: és la filla del porter del Cementiri dels Llibres Oblidats, l’Isaac. Coneixia en Carax i ha tingut una història d’amor amb ell, però s’ha casat amb un dels millors amics d’en Julià, en Miquel Moliner. Els darrers dies de la seva vida es dedica amb cos i ànima a en Carax, de qui sempre ha estat enamorada. Gràcies a aquesta dona, en Daniel pot acabar de lligar tots els caps de la història perquè ella, abans de morir, li deixa les seves memòries, on li explica el que va passar en realitat amb en Carax.

Miquel Moliner: és un dels millors amics d’en Julià Carax. Després que en Julià fuig cap a França, és ell qui manté el contacte amb en Julià. Es casa amb la Núria Monfort, malgrat que ella no l’estima com ell voldria.

Bernarda: és la majordoma de can Barceló. Havia arribat a Barcelona poc després de la guerra, fugint de la pobresa i d’un pare abusador. Venia del sud d’Espanya, com molts immigrants de l’època. Aquest personatge representa la part de la societat més religiosa i conservadora amb les tradicions. Finalment es casa amb en Fermín i formen una família.